#43. Fernando de Castro “Parlo 16 idiomes, i els he après, a part dels que m’ensenyaren a l’escola, pel meu compte.”

Fernando de Castro

Fernando de Castro

Edat: 36

Professió: professor, traductor literari i intèrpret.

Idiomes: castellà, català, gallec, portuguès, anglès, francès, alemany, italià, polonès, txec, hongarès, rus, eslovè, serbo-croata, grec, indonesi.

L’entrevista: Vam escoltar-lo al program el Món a Rac1. En aquell cas el va entrevistar el periodista Jordi Basté. Vam quedar al·lucinats amb la seva facilitat per els idiomes i vam veure clarament que no se’ns podia escapar. Un home com ell havia d’estar al nostre blog. Vam enviar un e-mail al Biel Cadilla de Rac1 i ell ens va posar en contacte.

Presenta’t als nostres lectors, com et definiries?

Sóc un apassionat d’aquest món i d’aquesta vida que vivim, així com de les llengües que s’hi parlen. Em fascina la diversitat humana, perquè l’altra cara de la moneda és tot el que tenim en comú.

Quants idiomes parles? Com has arribat a aprendre totes aquestes llengües?

En parlo 16, i els he après, a part dels que m’ensenyaren a l’escola, pel meu compte. Aprendre una llengua és un procès meravellòs que et dóna la possibilitat de viure una altra vida, multiplicar-te per 2, 3… (fins a 16!) i fer d’aquest món un lloc més gran i més petit alhora. Vaig començar amb l’anglès i el francès a l’escola, després l’alemany i més tard les llengües eslaves i la resta.

Quin mètode fas servir per estudiar-les?

Faig servir mètodes per a autodidactes amb gravacions en CD o MP3 (sempre estrangers, en alemany, anglès o francès). Avui en dia hi ha mètodes fantàstics.  El més important és que t’ensenyin la parla real, que hi hagi moltes converses amb situacions reals.

Què et mou a aprendre’n tantes? És un interès filològic o d’oci?

Em mou el desig de conèixer més el món i fer-ho en més profunditat. Per una banda hi ha l’interés filològic, sempre m’ha agradat l’etimologia, la dialectologia i la gramàtica històrica, però l’oportunitat de viatjar i conèixer països amb les seves pròpies llengües et permet viure’ls des de dins, és tota una experiència. L’experiència de perdre’m per la Indonèsia profunda tot parlant la seva llengua ha estat una vivència única. També he traduït bastant literatura, i el fet de crear una nova obra literària traduïnt és increïble, veure que dos textos diuen el mateix (gran utopia, per una altra banda) tot passant a través de tu és tot un repte.

Has pogut practicar totes aquestes llengues al país on es parlen?

Sí, unes més que d’altres, és molt difícil mantenir-les totes vives, “en forma”, tot i que avui en dia les possibilitats que ens dóna internet en aquest sentit són il·limitades: emisores de ràdio, canals de televisió, premsa… Quan era adolescent i estudiava llengües pel meu compte trobar un diari en rus, tot i que fos de mesos enrere, era tota una troballa de valor incalculable!

Quin és l’últim idioma que has aprés? Quin ha estat per tu l’idioma més complicat d’aprendre?

L’últim idioma que he après és l’indonesi, el vaig estudiar fa dos anys, abans d’anar al país per primer cop. És una llengua amb una morfologia i pronúncia molt senzilles, però clar, el vocabulari ja és una altra història. Pel que fa a la llengua més complicada, sens dubte, l´hongarès: no pertany al grup de les llengües indoeuropees, amb la qual cosa has de fer reset al teu cervell i començar de zero, com si fossis un nadó. És una llengua de tipus aglutinant, on sèries de terminacions s’afegeixen als substantius, amb tants casos de flexió nominal (uns 18) que ni tan sols els filòlegs es posen d’acord sobre quants n’hi ha.

Què fas al teu dia a dia? Quan et vam escoltar a Rac1 deies que no tenies feina. Has aconseguit trobar la feina que realment volies? Et va servir aquella entrevista per donar-te a conèixer?

Sóc professor d’idiomes, ara he trobat prou classes i puc fer el que més m’agrada i de la manera que m’agrada. Dono classes de diferents idiomes en empreses i en una escola. Les he trobat a través de contactes que ja tenia i per antics alumnes que m’han recomanat; l’entrevista em va servir per donar-me a conèixer, però no m’ha oferit la feina que buscava.

A nivell professional, has recorregut alguna vegada a una agència de traducció, o a un traductor o intèrpret, etc.?

Crec que algun cop sí, fa molts anys, per traduir un currículum a l’anglès, tot i que el resultat no va ser l’esperat… em lliuraren una traducció literal tot seguint el format espanyol, i aquí és on entra la importància del factor cultural i extralingüístic on s’inscriu una llengua. Una llengua es parla en un espai físic concret que té una història i una cultura que ho impregna tot, des de com escriure un currículum fins a com gesticular.

Podries explicar-nos alguna anècdota lingüística amb la que t’hagis trobat durant aquests anys?

Se m’acudeix el dia que em vaig fer passar per txec a Praga per pagar el preu d’entrada dels txecs d’un concert, el d’els estrangers era una bogeria! O quan, fa molts anys, a Vigo, en veure una persona que demanava diners al carrer amb un rètol que deia “refugiat de guerra civil de Txecoslovàquia”, em vaig adreçar a ell en txec, intrigat per una guerra que no hi va haver mai (!). Després de la seva cara de sorpresa el suposat refugiat de guerra em va balbucejar que en realitat era de la guerra de Bòsnia, així que li vaig parlar en croata… i llavors ja no va caldre que em digués res més: la seva mirada em va deixar clar que li estava arruinant el negoci.

Contacte amb ell:

Twitter

LinkedIn

This entry was posted in Català, Entrevista and tagged , , , , , , , . Bookmark the permalink.

One Response to #43. Fernando de Castro “Parlo 16 idiomes, i els he après, a part dels que m’ensenyaren a l’escola, pel meu compte.”

  1. Pingback: El very best of #yotambiénblog | Ontranslation :: Yo también he vivido una situación multilingüe

Leave a Reply